L’homenatge de tots els dies – Cristina Suñer

Tots els dies, cadascú a la nostra manera, retem homenatges a aquelles persones que d’alguna manera o altra admirem. Llegint i rellegint les seues obres, escoltant la seua música, cançons, etc. L’homenatge més gran que se li pot retre a algú és transmetre a les generacions que ens segueixen la seua obra, el sentit que té i el motiu de la seua importància. Homenatge és llençar un disc que s’ha fet malbé de posar-lo tantes i tantes vegades. Homenatge és aquell llibre, vell, engroguit, desencolat que guarda aquells poemes que més t’agraden, els que llegeixes als infants, els que aprenen les filles…

Fent un semblant amb els homenatges quotidians que cadascú retem íntimament, el reconeixement públic, institucional, ha de sorgir igualment, de la llibertat, de la convicció que l’homenatjat es mereixedor de la distinció que és vol atorgar. Els últims dies alguns s’han adonat de la ridiculesa que suposa que un fill de Xàtiva, En Ramon Pelegero Sanchis (RAIMON), siga un home reconegut arreu del món, mentre que al seu poble natal les institucions no es fan ressò de la seua importància. I parle de les institucions, perquè els ciutadans ja ho feren en els tres darrers concerts que l’artista va fer a Xàtiva, amb una assistència massiva i grandíssimes ovacions.

Particularment, pense que Raimon fa molt de temps que es mereix el reconeixement de la ciutat de Xàtiva, opinió que compartisc amb molts dels meus conciutadans, però no amb els que governen. Que la màxima institució municipal retrà homenatge a Raimon, és una cosa que done per segura, si no en aquesta legislatura ho serà en la pròxima. Raimon es mereix de l’Ajuntament de Xàtiva la més alta distinció, així ho pense, així ho manifeste, i amb total convicció ho recolzaré amb independència del motius últims que la impulsen la iniciativa.

De tots és sabut que Raimon no és sant de la devoció de Rus, està clar. El PP ja ha rebutjat propostes en eixe sentit en el passat, i no ha mostrat cap iniciativa per fer-ho, a més de posar totes les dificultats possibles per tal que actuara al teatre. El PP, i Rus al seu capdavant, veu ara el ridícul que suposa que el cantant de Xàtiva, reba reconeixements acadèmics (doctorats Honoris Causa), reconeixements professionals del món de les arts i institucionals per tot arreu, el darrer la medalla d’Or de la ciutat de Barcelona, mentre les institucions del poble que l’ha parit l’ignoren de la manera més absurda i incomprensible. Per tant, ara, Alfonso Rus no vol ser menys i es planteja retre-li un homenatge, per damunt de tot, a contracor….

Per mi no és convenient fer un homenatge per nassos, per obligació, per no fer el ridícul, perquè toca, com deia abans, a contracor. Veure Rus homenatjar Raimon, quan s’ha negat repetides vegades fer-ho, quan no ha anat mai a escoltar-lo, quan ha insultat el professorat per parlar valencià correctament i quan actua tantes vegades com a cacic, seria un insult per a tot el que significa el nostre cantant universal, el que va lluitar per les llibertats i per la democràcia, el qui ha cantat sempre en la nostra llengua dignificant-la, el qui ha fet i fa que no ens oblidem dels nostres orígens ni perdem mai la nostra identitat.

Cristina Suñer

Arxivat en: General

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *