Tota la societat està sorpresa els últims dies per les revelacions fetes en el ‘Cas Bárcenas’ sobre el finançament il·legal del PP a través de comissions pagades per diferents empreses i especialment pels sobresous que rebien els diferents càrrecs del partit. Jo m’incloc entre els sorpresos, doncs vos assegure que mai no havia pensat que l’ànsia de diners arribaria fins a repartir-se sobres d’eixa manera. Jo sempre havia pensat que molts polítics dels partits del sistema tenien prou amb pujar-se els sous, cobrar dietes per desplaçaments quan tenen pis al costat, viatjar sempre en primera amb els diners de tots, tindre cotxe, xòfer i aparcament oficial, muntar-se festes al seu gust, deixar-se adular per tot tipus de llepaculs i deixar-se cuidar per empresaris que enviaven regals a canvi de tractes preferents en les contractacions. Respecte a les festes, només cal recordar les que es munta el nostre alcalde amb els diners de totes i tots, com hem denunciat des de COMPROMÍS, com les Nits al Castell, inauguracions i cloendes de Fira on ell és el protagonista, eixint fins i tot a l’escenari com l’any passat; o a Camps i Rita passejant en Ferrari amb Fernando Alonso.
No havia arribat a pensar que hi hauria tota una trama organitzada per rebre donacions d’empreses i repartir-se-les; i per, donat que el finançament del partit està assegurat per aquestes donacions, repartir-se les assignacions als grups municipals o parlamentaris en sobres en negre, i que damunt hi havia tants diners que un senyor com Bárcenas se’n podia quedar una part i fer-se amb tants diners en Suïssa (o els diners no són només d’ell?). I que a més, ho hagueren fet en plena bombolla immobiliària, repartint-se beneficis i després acusant-nos a la ciutadania de viure per damunt de les nostres possibilitats.
Però, la veritat, i anem al que ens interessa, pensant-ho bé, ara no m’estranya, és el que té haver nascut ben pensat, que les coses no te s’ocorren abans. Segons González Pons, el PP és Miguel Angel Blanco i no Bárcenas; deixant a part la intenció d’apropiar-se per part del PP de la lluita contra la violència, apropiació cínica perquè quan els convé no la condemnen, crec que la manera de recaptar fons del PP s’assembla més a la d’ETA que a la d’un partit polític. Aquest ‘impost revolucionari’ recollit no amb l’amenaça de la por, sinó amb la de ‘no et contractaré’ és el que sembla que ha utilitzat i utilitza el PP on governa, i on governa molts anys, com és ací el cas, pitjor. És més, el PP confon el seu partit amb l’Estat, es pot veure en l’argumentari d’aquests dies, l’atac a Rajoy, per a ells, és al President i a les institucions, i no al partit, exactament igual que feia l’il·luminat de Camps. No es pot parlar segur del que no se sap, però al final sembla que ‘el mal costum’ és rebre d’aquells que obtenen contractacions de les institucions regals, comissions, viatges pagats… que ixen dels sobrecostos sospitosos de moltes obres, que com es veu tornen a aquells que les adjudiquen.
Ací al nostre poble, només cal recordar la denúncia de la desmesura del lloguer dels terrenys del macroabocador, que va portar a dir a Cristina Suñer que ‘el consorci sona a corrupció’, la barbaritat de diners que ens ha costat la inacabada Plaça de Bous, amb sobrecostos de quasi el 100% o les factures sospitoses, com les del CCX, que incrementarien en un 100% el cost de l’obra, i que Rus, enfrontat ara a Parra, no vol deixar-li passar, sabent que cap d’ells pot ‘tirar de la manta’ en aquesta lluita desigual (que té guanyada Rus, però amb un Parra que continua sent regidor d’obres), doncs els dos podrien eixir esguitats.
Ja ho sabeu, jo vaig nàixer ben pensat, però després de tot el que he vist, he canviat, i quan veig un sobrecost en una obra, ara pense mal. I donada la prepotència que manifesten molts d’aquests governants, se’ls veu difícil de canviar.