Atenent el que s’exposava en l’entrada (I) sobre l’IBI, i entenent que l’Ajuntament té l’obligació de recaptar en base a la legalitat i als principis constitucionals que informen la potestat tributaria allò que li és propi per a prestar serveis als ciutadans. Açò és, que l’Ajuntament ha de fer tot el possible per que cada ciutadà tribute en funció de les seues capacitats econòmiques, vinga, que pague més aquells que més tenen i que també paguen més aquells que més se n’aprofiten dels serveis públics que financem entre tots.

Per aconseguir fer efectius aquests principis bàsics cal activar dos funcions: Una regulació objectiva que agrupe als contribuents en funció de les seues capacitats econòmiques i aprofitament dels bens; I una gestió eficaç de la informació que afecta als contribuents.

Abordarem seguidament la Importància de la GESTIÓ DE L’IMPOST.

Aquest aspecte que, inicialment, pot parèixer accessori a efectes econòmics, es primordial en atenció a l’adequat manteniment de la informació amb repercussió a efectes d’aquest impost.

Analitzades les dades del padró municipal de l’IBI de 2012, ben aviat ens n’adonem de la deficiència en la gestió d’aquesta informació, que hauria de ser definitòria del que paguem i del que recapta l’Ajuntament.

El fet que tots paguem el mateix tipus de gravamen desmotiva els governants per fer una bona gestió de la informació tributaria per dos motius: 1.- L’ús que se li dona a l’immoble no determina cap diferenciació en l’impost. (el gravamen és igual per a un habitatge que per a una industria). 2.- El cost d’una gestió actualitzada de la informació tributaria se l’estalvien.

Per a l’establiment d’un sistema de gravàmens diferenciats per usos, que proposem des de COMPROMÍS XÀTIVA, és primordial l’actualització dels usos dels immobles. L’ús residencial (habitatges) que suposa més del 80% de les propietats immobiliaries de Xàtiva ha de tindre el tipus de gravamen més baix de tots.

Com dèiem abans de la informació del padró(*) de l’impost de 2012 s’observen deficiències substancials. Es difícilment comprensible que en una ciutat amb una població pròxima als 30.000 habitants, capçalera de comarca i eminentment prestadora de serveis, com és Xàtiva, tan sols hi haja 12 immobles destinats a ús sanitari. Resulta, si més no, curiós que gran quantitat d’immobles destinats a aquest ús no disposen de la correcta inscripció cadastral: Farmàcies, clíniques i consultes mèdiques de tota mena, mutualitats, ortopèdies, veterinàries, tanatoris, residències, etc. Així mateix, també suposa una manca de rigor el fet que tan sols 17 immobles siguen els adscrits a usos d’Oci i Hostaleria, bars, restaurants, pubs, cafeteries, gelateries, menjar per endur, etc.

No es pot deixar de nomenar la importància d’una bona gestió a l’hora de determinar els bens objecte de Bonificacions, i també els recàrrecs a la especulació immobiliària, i per suposat com a eina fonamental per estalviar el frau.

Una bona governança municipal i l’implementació d’una gestió tributaria adequada amb l’impuls dels principis tributaris constitucionals és la eina més adequada i justa per a fer-nos a tots més iguals i redistribuir eficientment la riquesa local.

Imagineu que l’IVA s’aplicara com s’aplica l’IBI  a Xàtiva. Que es pagara per tots els productes el 10,5% (ni el 4% ni el 21%). Que una ampolla de llet tributara el mateix que unes arracades de diamants. Seria just?, seria correcte?. Algú podria dir: Les arracades de diamants paguen molt més que l’ampolla de llet, doncs el preu és molt superior, i és cert però el tipus impositiu gravaria de la mateixa manera un luxe que un aliment necessari. Doncs a Xàtiva amb l’IBI l’exemple és exactament el mateix. L’immoble més valuós de tota Xàtiva te el mateix tipus de gravamen que el menys valuós. Un criteri de imposició lineal que el PP defensarà fins al seu darrer dia de govern.

Per altra banda, una bona gestió de l’impost comporta altres implicacions que permeten a l’Ajuntament efectuar un millor ajustament de l’impost a les particularitats dels immobles. Els recàrrecs i bonificacions i la seua adequada aplicació.

Recàrrec per a bens d’ús residencial desocupats amb caràcter permanent.

És l’únic recàrrec contemplat, però és molt important per activar el mercat immobiliari i frenar l’activitat especulativa de grans constructores, entitats financeres i immobiliaries.

Aquest recurs impositiu ens permet gravar amb un 50% addicional la contribució als propietaris que acumulen immobles amb la finalitat d’esperar millors temps per que augmenten els preus de venda o de lloguer.

A Xàtiva aquest recàrrec no s’aplica.

Bonificacions

Hi han varies i diverses. La justificació de bonificacions en la contribució, la podem trobar en diversos fets: Accions actives promotores de la natalitat. Bonificació d’immobles amb valors mínims. Bonificacions a nous habitatges i els de protecció oficial com acció per la promoció del habitatge. Bonificacions a immobles situats en nuclis perifèrics fonamentada en el fet que no disposen dels mateixos serveis públics que els immobles ubicats en la centralitat urbana.

Per concloure, cal ressenyar, que la regulació impositiva es una acció municipal complexa que afecta a la pràctica totalitat dels habitants d’una ciutat. Una moderació impositiva, implementada amb una bona governança municipal i una bona gestió dels impostos amb recàrrecs i bonificacions de tota mena, no ha de suposar, necessàriament,  una disminució de la recaptació municipal.

El que ens indiquen les dades i els estudis que hem realitzat, és que hi una minoria de propietaris que haurien de contribuir majorment a l’erari municipal i que la gran majoria haurien de vores alleugerits en les seues càrregues fiscals municipals.

(*) Relació individualitzada de tots els bens immobles amb la informació relativa a l’impost.