Article aparegut a Levante EMV (23/04/16)
Cristina Suñer
Portaveu de Compromís i segona tinent d’Alcalde de Xàtiva
Fa uns dies vaig mantindre a twitter un interessant intercanvi de caracters amb @PopularsXativa. I en una de les piulades els populars em van dedicar una cançó de Mecano que resa més o menys així “¡Ay, qué pesado, qué pesado! Siempre pensando en el pasado. No te lo pienses demasiado que la vida está esperando”. El que al remat és com dir “Bon vent i barca nova”. Siguem seriosos.
Em remou la consciència pensar que hi ha gent que té la certesa de que tot ha estat sempre així. O, pitjor, que si no ha estat així tant els fa, ja està bé com està. Són absentistes de la història, renegats de la memòria que, a més, alliçonen la resta amb l’objectiu d’aconseguir l’oblit. Però han tocat os.
Els propose un exercici contrari al seu. Vinguen i participen de l’Homenatge als Maulets. Eixe que des de fa 20 anys hem hagut d’organitzar col·lectius com Compromís suportant la indiferència del govern municipal. Enguany ens n’hem tornat a enrecordar -¡pesados!- però a més hem organitzat l’acte des de l’Ajuntament. Vindran?
Abans de llançar-nos la pedra, reflexionen i no incórreguen en acusacions pamfletàries. Fer un homenatge als Maulets que defensaren Xàtiva de les tropes borbòniques no és ni catalanista, ni de rojos, ni de romàntics. És un exercici reivindicatiu per recordar a aquells que contínuament ens volen fer oblidar que ací hi ha un poble unit que no s’avergonyeix ni del seu passat ni de la seua llengua.
Som un país que porta més de 300 anys patint agressions contínues i, fins i tot així, hem seguit endavant. Però, digueu-me pesada, per continuar és necessari girar de quan en quan la vista i no perdre el camí que s’ha seguit. Cal saber d’on venim per reivindicar allò que volem: la terra, la llengua, la cultura o la manera de governar-nos. Fa poc vam defensar la validesa del nostre dret civil impugnat pel Govern Central. Hem inclòs la clàusula lingüística per fomentar l´ús del valencià a les contractacions públiques i estem treballant en la recuperació dels nostres músics, escriptors o artistes.
Perdonen @PopularsXativa però pesada no, els que sóc és ben conscient. Per passar del “Va com Va” al “Va com vull.Com volem” cal mirar cap al futur però sense oblidar el que es deixa enrere. Enrere hi ha moltes coses que cal recordar. Altres, en canvi, em costaran d’oblidar.