Article d’Empar Penadés publicat a Levante EMV (22/12/16)
Hi ha una cançó de Feliu Ventura que encara em sol vindre al cap de tant en tant. Es diu Prometença i la tinc guardada a un calaix, dins d’un casset com qui guarda l’aixovar que mai gastarà. Comportaments nostàlgics que, sense advertiment previ, esdevenen realitat.
Hi ha un dia en el qual reps una telefonada que t’assenyala amb el dit i que reclama de tu eixe coratge que tu taral·leges cada matí camí de la feina i aleshores ja no hi ha poesia ni acords de guitarra com els que tant m’agraden d’Andreu Valor. En eixe precís instant et preguntes per què tu i per què ara. Ara no et va bé. Diràs que no. I després penses que no pots dir que no. Diràs que sí. I com ho faràs? Diràs que no. Diràs que sí.
Estes cabòries, sorprenentment compartides per més gent de l’esperada, han sigut un anar i vindre durant alguns dies. I en eixos moments de vertigen han tornat els meus comportaments nostàlgics. He cercat de nou, esta volta a la xarxa, l’efecte que eixa cançó de Feliu i d’altres despertaven en mi durant els anys d’estudiant a Burjassot i d’exili a Catalunya i ha tornat a passar. Eixos versos m’encoratgen. I fan que me n’adone que tinc un compromís amb molta gent. Els que van confiar en mi a les primàries del meu col·lectiu i els que van confiar en el meu partit com a opció per fer de la meua ciutat un lloc millor, sense platja, però millor. No puc ni dec dir “no” així que accepte ser regidora de l’Ajuntament de Xàtiva i sumar-me al projecte municipal de les meues companyes Cristina Suñer i Pilar Gimeno. Totes les cabòries s’acabaran i començaran esta vesprada.
Al ple de hui sé que no hi haurà ni música ni versos. Sé que per a moltes es tracta d’un tràmit administratiu sense més. Per a mi és vertigen, il·lusió, emoció, responsabilitat i compromís. És l’inici d’un viatge tan incert com determinat. Només espere, com diu Kavafis, que siga llarg. Tan llarg com els veïns i veïnes de Xàtiva em permeten. Jo, com diu Ventura, “lluitaré qui sap per quina ampla bandera, però millor que fos la de la meva terra”.