El Plan Especial ordena 3.000 immobles del nucli antic de Xàtiva baix tres nivells de protecció

Després de més d’una dècada de tràmits, parades i obstacles, el Pla Especial del casc antic de Xàtiva està pràcticament llest per travessar el Rubicón. L’equip redactor de Vetges Tu Mediterránea, SLP ha completat l’esborrany inicial que l’Ajuntament remetrà imminentment a la Generalitat per tal que la Conselleria faça l’avaluació ambiental i estratègica. A partir d’a s’obrirà la fase d’exposició pública per presentar al·legacions. Si s’acompleixen els càlculs municipals, el document definitiu hauria d’aprovar provisionalment abans de finalitzar aquesta legislatura, el 2019.

El Pla, obligat des de l'any 2000, defineix i aclareix el conjunt de criteris d'intervenció i gestió que es seguirà al vast centre històric de Xàtiva durant els propers 50 anys, a temps que proposa una bateria d'actuacions de regeneració urbana per combatre la degradació del valuós patrimoni local, la despoblació i el tancament d'empreses des d'una perspectiva sostenible, verda i de gènere. Tot això sense perdre de vista l'impuls del turisme i els serveis públics, ni la necessitat d'una millora integral de les infraestructures, prenent com a punt el treball el diagnòstic i les conclusions del procés de participació local.
L'equip redactor ha estudiat la configuració dels 2.941 edificis existents en el nucli antic per oferir una visió detallada i panoràmica de la realitat urbanística i de la fisonomia dels habitatges de cada carrer. Amb aquesta informació, s'ha zonificat el conjunt patrimonial en tres àrees bàsiques, en cadascuna de les quals s'ha determinat una tipologia constructiva tradicional i s’ha definit el nombre d’alçades que  cal respectar per tal de blindar la idiosincràsia de cada barri: ja siguin els palaus senyorials del carrer Montcada, dels quals es contempla la seva posada en valor i protecció especial ", o les cases de treballadors amb dues o tres plantes de les zones altes. L'objectiu: recuperar i conservar el tram històric de Ciutat Vella i aconseguir una harmonització estètica de les edificacions en cada tram. Molts edificis que entelen la perspectiva visual del castell o de la muntanya quedaran fora d'ordenació, com és el cas de moltes finques de l'eix Albereda-Selgas.
Tot i que això no tindrà conseqüències per als propietaris ja que el pla s'articula com un instrument de futur, a llarg termini.

 

L’esborrany especifica tres nivells de protecció per als edificis. La integral obliga a la conservació de la majoria de components materials i engloba a 34 immobles; la parcial contempla la protecció de les façanes i altres elements arquitectònics valuosos (559 immobles). La parcial, per últim, abasta 1.786 edificis que no presenten un valor especial sinó que contribueixen a definir un ambient valuós per la seva bellesa o caràcter tradicional. La nostra companya Cristina Suñer, regidora d’Urbanisme, considera un assoliment poder aclarir sobre  paper el tipus d'actuació que es podrà executar a cada punt del casc antic perquè això donarà «seguretat» als propietaris, que sabran de seguida quina mena de obra poden portar a cap i quins materials constructius es poden utilitzar amb només observar el document, sense haver d’esperar la farragosa autorització de Patrimoni, els tècnics que moltes vegades difereixen quant a alguns criteris, com si consentir o no les garites. Amb el Pla en vigor, l'Ajuntament assumirà les competències i facilitarà els tràmits.

 

El document d'avanç s'articula en tres grans eixos: l'ambiental, l'econòmic i el social. Una de les idees força per les que apostem, segons Suñer, és «la unió de la ciutat i la muntanya», amb una «renaturalització» del marge degradat que separa els dos punts. Això inclou la regeneració de la vegetació de la Costa del Castell i millores als passejos i senders existents i en enclavaments com el Bellveret, Sant Josep o el carrer Sant Pasqual. Entre les propostes d'intervenció destaca la prolongació del principal eix verd de la ciutat cap a la muntanya del Castell, continuant l'espai global de l'Albereda per l'oest (a través de l'ampliació de la plaça i Sant Jordi) i per l'est, amb el propòsit de construir un espai doble muralla-jardí continu al llarg de la ciutat. També es crearan noves connexions verdes recuperant els accessos a la ciutat antiga i els camins de connexió a la muntanya en els trams de les valls Ardiaca, Enriquez, Menor Cuesta i Carneros i s'habilitaran zones verdes en solars en desús.
 
Arxivat en: General

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *