Isabel Serra Membre de l’executiva de Compromís 

És una alegria comprovar que d’uns anys a esta part es faça recordatori de l’atrocitat que va patir la població civil xativina i uns militars republicans virtualment derrotats amb el bombardeig del 12 de febrer de 1939.

Socarrats i socarrades hem fet un lloc a la nostra agenda local i, entre acte i acte faller, acudim a la commemoració d’aquella injusta desfeta que va ser encara més bruta per la seua manca de necessitat. Un acte que ha variat en la seua organització i que ha passat de dependre d’una comissió organitzadora articulada al voltant de la societat civil a ser un acte institucional organitzat per l’ajuntament.

Un record a les víctimes que ha d’anar més enllà de la trista efemèride del 12 de febrer i abastar totes aquelles persones que d’una forma o altra van patir per una guerra i post-guerra plenes d’odi i revenja. És per açò que trobem molt adient la recent inauguració del monument vora la placeta Roca i a la porta del museu, que recorda als socarrats assassinats al camp d’extermini nazi de Mathaussen.

Sembla que la normalitat de la reparació s’està instal·lant-se a aquest país tan acostumat a plorar als seus morts en silenci. Però tot açò no està normalitzat ni molt menys. A poc que parles amb la gent sempre aflora algú que diu la típica i errada frase: millor no obrir ferides…

Es per això,  que cal continuar fent. Aplaudir la tasca desenvolupada en aquest sentit per la Generalitat Valenciana, en especial la del company i secretari autònim Ferran Puchades. 

Es diu que cal aprendre de les errades històriques  per no tornar a repetir-les, i la del bombardeig l’estació de Xàtiva va ser una de tantes i ben grossa … En record de totes aquelles persones anirem un any més a l’estació, amb l’esperança d’un futur de reconeixement , justícia i  reparació que ja anem fent.