Article de Pilar Gimeno, regidora i militant de Compromís per Xàtiva aparegut al Levante EMV (31/05/16)
Per fi, diumenge de vesprada vaig participar de l´enquesta de l´Ajuntament de Xàtiva. Asseguda al meu racó de casa, còmodament davant el portàtil vaig obrir l´enllaç a la pàgina de l’Ajuntament. Vaig llegir i vaig escollir. Ja he dit la meua. Me n’he alegrat de participar en esta primera enquesta pel què representa. El poder dir allò que vull per a la meua ciutat.
Però este sentiment de participació i compromís pel poble s’ha desdibuixat en articles i comentaris de gent que s’enceguera en omplir de peròs i de despropòsits el fet: podem decidir. Siga en el sentit que siga, cadascú estem dient la nostra. Estem formant part del què com a ciutat volem. Sense dubte es podria haver fet millor, o més ampli, o amb més temps per al debat però estos dies no hi ha hagut crítica constructiva. Estos dies he assistit perplexa a un intent constant de desacreditació de l’enquesta i del seu contingut.
Dels bous alguns diuen: “És una tradició”, i m´he preguntat: en nom de les tradicions es pot perpetuar tot? Caldria haver mantés l´esclavitud com a tradició? Confrontats el dret a la vida, la convivència i el respecte pels éssers vius a la tradició, paga la pena mantenir la segona part de l’equació? Clara i decididament, NO.
Altres asseguren: “Els bars i restaurants perdran clients i diners”. Tan pobra és la nostra fira que tan sols la visiten si hi ha bous? Clara i decididament NO. La fira està de gom a gom tots els dies. Els bars plens a tot hora. La fira és molt més que una correguda de bous.
Respecte a la Reina he sentit: “De Reina sembre hi ha hagut”. No és veritat. I a més, com admetre una figura que cosifica la dona i treu tot el significat de la lluita dels moviments feministes durant dècades? No ho puc admetre però això no vol dir que assetge o desvirtue el paper que han fet les anteriors reines de la fira. El meu plantejament no té nom ni cognom és una proposta per buscar altre tipus de model on hi haja, si es vol, festers i festeres. I això també ho dic pels que creuen que jo o el meu col·lectiu, Compromís, no ens “atrevim” amb els fallers o amb la fallera major. No perseguim ningú per voler tindre un paper representatiu sinó que demanem la paritat i igualtat d’oportunitats i a les falles eixe camí ja s’ha encetat, és més, l’han encetat les pròpies comissions. Com ha de ser. A la fira això no existeix.
I per últim, l’apreciació que més m’agrada: “Hi ha més problemes per resoldre i més importants”. Efectivament però tot s´ha d’abordar. També el disseny de la fira que volem. Per a mi seria exemplar que Xàtiva escollira que no vol bous o figures que cosifiquen la dona, però del què es tracta realment és de participar i és el que crec que ha estat reclamant el meu col·lectiu. Nosaltres, Compromís, hem fet campanya pel que creiem. Hem sigut conseqüents i també hem posat el punt en el que impregna tot el nostre ideari: la participació. Per això, si ix allò que jo no he votat ho acceptaré satisfeta de vore que el poble ha escollit lliurement.