PSPV, COMPROMÍS, EU i FORÇA i LLUM signen el document en l’acte de presentació
XÀTIVA 14 de febrer de 2015.- La Iniciativa Cívica pel Centre històric de XÀTIVA ha presentat esta vesprada en la Sala La Colectiva, en el centre històric de la ciutat, el seu Manifest per a la Recuperació del Centre Històric de Xàtiva. A l’acte de presentació havien sigut convocats tots els partits polítics amb representació a l’Ajuntament de la ciutat i aquelles altres formacions que havien manifestat la intenció de presentar-se a les pròximes eleccions municipals del mes de maig de 2015.
Han assistit els candidats Roger Cerdà, del PSPV; Cristina Sunyer, de Compromís; Miquel Lorente, d’EUPV; i Abelardo Ferrando, de Força i Llum; així com representants del partit Ciutadans de Xàtiva.
Els integrants de la Iniciativa Cívica del Centre Històric de Xàtiva han fet una introducció amb el plantejament i la filosofia de la seua proposta davant els representants polítics i varies desenes d’assistents interessats que s’han donat cita en el lloc de la presentació. Posteriorment donaren la paraula als representants dels partits, als que prèviament se’ls havia enviat el text del manifest, per a que expressaren la seua opinió i les seues propostes electorals per al centre històric de Xàtiva.
Els representants polítics han coincidit que el manifest recull mesures que comparteixen, com la necessitat d’un pacte pel centre històric mes enllà d’ideologies, l’adequada convivència entre veïns, comerciants, professionals i turistes, la necessitat d’aprovar el Pla Especial del Centre Històric, la correcta regulació del tràfic rodat per esta zona o la idea de fer compatible la vida, el treball i l’oci.
S’ha incidit en la necessitat de coordinar tota la política municipal, en relació en el centre històric, afavorir que la gent visca amb qualitat en esta zona, així com mantenir i incrementar el nombre i tipologia de serveis públics essencials, entre altres mesures.
Els candidats i representants dels partits han valorat i aplaudit la iniciativa ciutadana, sorgida amb l’objectiu de col·laborar en tots els partits que puguen tindre responsabilitat de govern municipal després de les pròximes eleccions i aportar-los els seus punts de vista i experiència sobre totes aquelles qüestions i problemes que afecten, des de fa ja temps, al centre històric de Xàtiva, al que consideren “el cor” de la ciutat i que si deixarà de batre repercutiria en tota Xàtiva, perquè entenen que no hi ha futur sense un centre històric cuidat, rehabilitat i generador d’ocupació, riquesa i turisme.
Al final d’un enriquidor debat, en el que han participat els representants polítics, membres de la Iniciativa i públic assistent, s’ha aplegat a un acord sobre el manifest al que s’han adherit amb la seua firma els candidats de PSPV, Compromís, EUPV i Força i Llum, quedant pendent el l’adhesió pel candidat que designe la formació Ciutadans, encara que els seues representants han expressat el seu acord amb el manifest.
La Iniciativa Cívica pel Centre Històric de Xàtiva ha demanat als representants polítics que incorporen les propostes del manifest als seus programes electorals, encara que els seus integrants han assenyalat que es tracta d’un document viu i flexible al que es poden afegir aportacions i millores, respectant sempre el seu caràcter i plantejament bàsics.
La Iniciativa farà en els pròxims mesos un seguiment dels programes electorals dels distints partits polítics que es presenten a les eleccions municipals en Xàtiva per a analitzar si s’integren en ells les seues propostes per a la recuperació del degradat centre històric de la ciutat. Per la seua part, continuarà recaptant firmes d’adhesió particulars al seu manifest, entre veïns, naturals de Xàtiva i altres persones vinculades i que aprecien el valuós centre històric de la ciutat. Pròximament es publicarà en internet el manifest, podent sol·licitar-se ja el seu enviament remetent una sol·licitud a la direcció de correu electrònic [email protected]
MANIFEST DELS COMPONENTS DE LA INICIATIVA CÍVICA PER LA RECUPERACIÓ DEL CENTRE HISTÒRIC DE XÀTIVA
Nosaltres,
Augusto Jacinto Ballester Salvador, DNI 20.432.990-C
Estela Barberà Sanchis, DNI 20431.257-N
Ian Burrell. DI, X5541625-M
Jordi Estellés Carrasco, DNI 20.444.115-J
Roberto Franco Esteve, DNI, 20.424.493-X
Mariano González Baldoví, DNI 20.382.655-D
Francisco González Fernández, DNI 05.118.757-S
Pablo Martí Jordán, DNI 73.543.243-F
Antonio MartínLlinares, DNI 22.563.993-G
Lluís Pellicer Cardona, DNI 20.428.338-Z
Naturals o no de Xàtiva, veïns tots de la ciutato vinculats a ella, vista la progressiva desertització del centre històric i la degradació a la que veiem sotmès el patrimoni edificat; per la gran estima que tenim a la ciutat que heretàrem dels nostres majors i per la voluntat de mirar que puguen fruir d’ella i en ella habitar els nostres descendents i futurs habitants, considerem el nostre deure cívic proposar als candidats de les formacions polítiques de les quals han d’eixir els nostres governants, un document, un manifest, que, al no tenir cap color, creiem és perfectament assumible per tots com una meta o pauta, com un pacte que estiga per damunt de tota variació política en la propera legislatura i en les següents. La ciutat és patrimoni de tots.
MOTIVACIONS
El centre històric de Xàtiva està ben definit i delimitat en la declaració de conjunt històric artístic. Amb certes excepcions, en l’actualitat, la zona més degradada i desertitzada és la formada pel districte Ciutat, és a dir, el territori parroquial de la Seu, l’espai que de llevant a ponent va del carrer Engai a la plaça de l’Espanyoleto, de migdia de l’eix Sant Domènec-Sant Agustí-Plaça de la Seu-Obra Nueva i al nord està limitat pels carrers de Sant Francesc-Montcada-Àngel. En aquest perímetre que històricament ha sigut el més important des del punt de vista econòmic, administratiu i polític, es concentren els edificis de majors dimensions, per tant els més cars de rehabilitar i més difícil habitabilitat, els que exigeixen solucions més imaginatives i eficaces.
La fugida dels habitants cap a habitatges més còmodes i de millors accessos rodats en la part nova ha propiciat una davallada imparable del comerç per menut en la part antiga, i alhora aquesta pèrdua de serveis terciaris d’abastiment ha incrementat la fugida de més habitants. La pèrdua d’ús residencial, al seu tomb, ha facilitat la proliferació de fenòmens que es retro-alimenten en un bucle que no fa sinó incrementar la degradació, entre els que enumerem:
· El descens del preu dels immobles, i la desincentivament d’inversions en millores, reformes i rehabilitacions
· El descens del preu dels lloguers, que faciliten la concentració de població d’escassos o nul recursos
· El lloguer d’habitatges a grups marginals
· El comerç per menut de droga
· La concentració de locals d’oci amb horaris pertorbadors de la convivència
· L’envelliment de l’escassa població, i amb ella l’absència d’associacions veïnals articulades i amb poder de fer-se escoltar.
DECLARACIÓ D´INTENCIONS
Amb la millor voluntat i lleial saber volem fer pública la nostra preocupació, tant a la resta de la ciutadania, com als mitjans de comunicació, al món acadèmic, a les autoritats autonòmiques que ara són i en el futur seran, i molt en especial als regidors que d’ací uns mesos han de governar la ciutat, i als que en el futur els correspondrà l’honor de governar-la.
Ben lluny d’anar en contra de ningú, els components de la Iniciativa Cívica es defineixen com una agrupació positiva, transversal, favorable, col·laboradora amb els magistrats municipals que, estem segurs, volen i voldran el millor per a la seua ciutat.
Considerem que Xàtiva és, llevat de Barcelona i València, amb molta diferència, el millor conjunt monumental no només de la Comunitat Valenciana sinó de tota la façana mediterrània. Altres poblacions tenen monuments puntuals més sumptuosos, però cap d’elles un conjunt homogeni d’una vàlua arquitectònica com el nostre.
No és cap secret que en la composició socioeconòmica del municipi no destaca el sector industrial, com pot ser en altres llocs el calçat, el tèxtil, els joguets o la ceràmica. No hem tingut mai vocació de grans industrials. Per tant, no podem confiar el nostre creixement i benestar econòmics en una sobtada inversió milionària d’una multinacional que done ocupació a centenars de treballadors. Potser tampoc no seria desitjable.
No veiem que el sector primari o agrícola d’un terme menut, de parcel·les extraordinàriament atomitzades i una urbanització creixent i depredadora del sol agrícola, ens permeta ser competitius en cap mercat peninsular o europeu. Xàtiva no pot basar el seu creixement econòmic en l’exportació d’alls o carxofes, si se’ns permet una simplificació, encara que cal protegir l’horta com a paisatge tradicional i turístic, amb la seua arquitectura de l’aigua.
Queda per tant el sector terciari, el dels serveis, en el que durant segles hem sigut capdavanters i proveïdors d’una extensa àrea, que amb el transcurs del temps, també simplificant, ha quedat reduïda a la distància que separa Montesa de Barxeta, perquè no hem sabut adaptar-lo a les noves demandes.
EL TURISME
Dins el sector terciari, un segment d’activitat que no acaba d’alçar el vol és el turisme cultural, que tots els indicadors publicats als mitjans de comunicació afirmen que no deixa de créixer, però que en Xàtiva té una incidència residual. Cal parar l’atenció no només en el número de visitants que té tal o qual monument, sinó també en la repercussió econòmica, en la ratio visitant/despesa que seixa al comerç local. Naturalment, el turisme cultural es fonamenta en una oferta de qualitat, competitiva i convenientment publicitada. És aquest sector, estretament vinculat al patrimoni monumental i a l’oci, en el que els components de la Iniciativa volem fer parar l’atenció de les autoritats, les formacions polítiques, els futurs governats iels sectors econòmics afectats.
La qualitat de l’oferta es fonamenta en nombrosos aspectes, alguns dels quals, sense pretendre esgotar totes les facetes, exposem tot seguit:
1.- Els monuments rehabilitats i accessibles. I això comporta horaris racionals d’obertura i per tant vigilants, en el àmbit d´una oferta conjunta turística de la ciutat.
2.- L’aspecte de la ciutat agradós amb façanes en bon estat de manteniment.I això vol dir un estímul als propietaris d’immobles i una col·laboració del municipi, perquè seria injust distributivament que uns pocs carreguen amb el manteniment ornamental d’un patrimoni del que gaudeixen tots, propis i visitants.
En aquest sentit és factible dur a efecte plans d’embelliment d’espais del centre històric mitjançant actuacions puntuals estratègiques sense una gran inversió que actuen de catalitzadors dels voltants per efecte dominó.
D’altra banda, en l’aspecte agradable a la vista té un component important la textura, el cromatisme i la comoditat d’ús dels paviments dels carrers i les places, les calçades dels quals convindria fer més homogeni i acordat al context en el que es trobem. En l’actualitat, cada zona històrica de la ciutat esta pavimentada de manera diferent i això comporta un impacte negatiu a l’estètica del conjunt. La plaça de Sant Jaume ens sembla un paradigma d’espai anti-urbà, per l’excés mineral tan inhòspit que convida a fugir.
3.- Senyalització unificada, coherent,adequada i completa. Actualment només estan indicades les direccions cap al Castell.
4.- Aparcaments suficients per als residents i per als visitants, dissuasius per tal de facilitar el moviment de persones sense haver d’esquivar cotxes, motos i furgonetes. Per exemple, en el solar al costat de l’ambulatori de l’Espanyolet, per exemple a través de la reconversió en aparcaments de l’edifici de Perelló.
5.- Oferta de restauració, molt minvadaen estiu els dissabtes de vesprada, diumenges i festius. Igualment, una escassa oferta de places d’ allotjament de qualitat, especialment al centre històric, que dinamitzaria la activitat. Pensem en la conveniència que el nostre Ajuntament es mantinga pendent de l’evolució de la situació concursal de Santa Clara.
6.- Oferta cultural atractiva, periòdica i de qualitat: concerts i activitats artístiquesals espais culturals: Sant Domènec, Almodí, Palasiet, Sant Agustí; Teatre; congressos i jornades.
7.- Comerç minorista, caixers automàtics i altres complements en la zona antiga. Som conscients que tals instal·lacions són competència de la iniciativa privada, i que depenen en gran part de la demanda generada per densitat demogràfica, però també és cert que l’increment de residents depèn, en una part, de que disposen de les comoditats de la vida urbana contemporània. Potser hi ha mitjans de col·laboració entre la iniciativa privada i la pública que els governats haurien de propiciar.
8.- Guies i paquets de preus que incloguen diverses opcions, rutes, entrades, menús etc.
9. Una informació clara dels horaris i preus de les comunicacions amb València, Alacant i les ciutats de la costa: Gandia, Cullera, tant en Xàtiva com en els llocs clau de les ciutats esmentades: Renfe, oficines de turisme etc.
10. Creació d’una oficina presencial, en un lloc significatiu del centre històric, potenciada per una pàgina web de la màxima qualitat pera tota mena de tràmits i consultes relacionades amb els monuments, història etc.
11. Creació d’una marca o tema recurrent i distintiu. En aquest punt considerem que el llinatge Borja dona molt de joc. No obstant, creiem que caldria redirigir les manifestacions externes que s’han celebrat en algunes ocasiones, per tal d’evitar el caire carnavalesc, frivolitzant i banal. És a dir, caminar cap a la creació d’un referent cultural seriós: publicacions divulgatives, manifestacions musicals de qualitat, gastronomia, congressos, merchandissing.Potenciació de la imatge del centre històric de Xàtiva com un espai únic, emblemàtic referent i amb qualitat de vida.
Alhora, considerem que cal treballar veritable i decididament en el disseny d´una ruta borgiana, tenint en compte tots els elements implicats. La possibilitat de crear un punt específic d´acollida didàctica, pensem en Sant Domènec o en el mateix punt existent ja a la Font del Lleó, on es faciliten als visitants els elements i condicions necessàries per a gaudir de l’esmentada ruta de qualitat (guiada o lliure): Sant Pere, casa natalícia, la Seu, Palau de l’Ardiaca i Museu de l’Almodí i opcionalment l’ermita de Santa Anna.
PROPOSTES GENERALS BÀSIQUES
Els membres que confluírem en la Iniciativa coincidírem, sense grans esforços, en uns quants aspectes que convenen a la nostra ciutat per poder situar-la en un mapa de turisme cultural. Aspectes de caràcter general que exposem tot seguit:
1.- La redacció i aprovació del Pla Especial de protecció del conjunt històric de Xàtiva, pendent des de fa anys, és una oportunitat per fomentar la transparència i la major participació ciutadana possible sobre la viabilitat del centre històric. A tal efecte, caldria habilitar realment i dins un termini breu tots els mitjans adients per tal de donar una informació clara i constant dels aspectes com la situació actual procedimental i material. El pla especial és el document bàsic i fonamental que sustenta tota la resta d’actuacions.
2.- La modificació del model de trànsit de vehicles pel centre històric. El trànsit de vehicles és probablement la qüestió que més dificulta l´habitabilitat i l´aprofitament turístic de la població. Amb independència que un aspecte tan important i complex siga avaluat i projectat per experts, des del nostre punt de vista d’usuaris i residents, i d’observadors dels desplaçaments a peu dels visitants, ens sembla que al centre històric cal impedir la circulació longitudinal, per a que ningú entre per la plaça de Sant Pere fins a la de Sant Francesc, o la seua variant Peris-Calixte III-Corretgeria. Ni faça servir l’eix superior Sant Agustí-Sant Domènec-Calixte II Abat Pla-Sant Vicent-Bruns-Segurana per creuar d’una banda a l’altra de la població.
Ens sembla més eficaç replantejar els sentits de la circulació rodada, evitant tota possibilitat de creuar d’una banda a l’altra en dos circuits quasi coincidents amb els de la volta de les processons generals, i com alternativa generar un conjunt d’illes per a vianants, dividint transversalment de nord a sud la ciutat antiga en diversos nuclis- bucles d’entrada i eixida-, que facilitaren l’accés als veïns i a les persones que els calguera accedir-hi. (Accedir- versus circular). Passar d´un sistema innecessàriamentlongitudinal i circulatori del trànsit, a altre de cercles tangents, ja que açò permetria, d´una banda, alliberar aquells espais que presenten majors dificultats per l´accés dels veïns, i d´altra,generar illes en aquells altres que puguen considerar-se estratègics des d´un punt de vista de la explotació turística del centre històric (en ocasions són coincidents). La nova configuració del trànsit no suposaria haver de fer front a un cost d´implementació i manteniment significatius.
A poc que mirem l’espai urbà, la lògica ens diu que cal eliminar la circulació rodada en:
* L’eix plaça de la Trinitat-Moncada-Plaça de Sant Francesc
* L’eix plaça de la Seu-Corretgeria-Santa Tecla
* La plaça del Mercat
Arribats a aquest punt, i després de la introducció expositiva que no pretén ser exhaustiva, ni tampoc dogmàtica, els components de la presentiniciativa cívica per a la recuperació del centre històric
Elevem el present manifest a la consideració dels òrgans directius dels partits polítics i agrupacions electorals, representats pels seus caps de llista a concórrer en les properes eleccions, i
Demanem que els assumisquen als seus programes electorals les intervencions que estimem imprescindibles en el centre històric, condensades en els punts següents:
1.- L’ordenació del tràfic per tal d’evitar el pas de vehicles no residents. Construcció d’aparcaments tant en regim de propietat com rotatoris, a preus raonables.
2.- La redacció urgent i aplicació del Pla Especial del Centre Històric
3.- El fer les gestions que calga en la Generalitat i Ministeri de Foment per recuperar i fer competitiva la línia fèrria Xàtiva-Alcoi. Sumar els esforços amb els dels ajuntaments de la línia, en especial Alcoi, Ontinyent i Albaida. La desaparició del tren d’Alcoi suposaria que els de llarga distància no pararen en Xàtiva, perquè no es justificaria, tenint en compte, a més, el projecte ja iniciat de tren de la costa València-Gandia-Dénia-Alacant. Sens dubte, les parades anirien en benefici d’Alzira, que juntament amb Carcaixent i Algemesí sumen més de 95.000 habitants. La pèrdua de les parades de terna de llarga distancia ens eliminaria del mapa ferroviari de la península, i això aniria en detriment del comerç i el turisme.
4.- La coordinació dels horaris de visita dels monuments. La Seu, Saló noble i capella de l’Hospital, Sant Pere, Almodí-Ensenyança, Sant Francesc, Sant Onofre, Sant Agustí, Santa Anna, Sant Josep, etc. Cal pensar en obrir els dissabtes, diumenges i festius de vesprada, així com els dilluns, cosa que ja es fa en altres ciutats.
5.- La creació d’ajudes a la rehabilitació i manteniment d’immobles del centre històric: IBI, bonificació de taxes de llicència; convenis amb pintors i empreses de multiserveis. Creació d’un departament d’assessorament al ciutadà que informe sobre les ajudes a la rehabilitació d’edificis, normativa a aplicar, carta de colors i altres, complementat amb altra secció d’assessorament comercial pera nous emprenedors: legislació a aplicar, desgravacions, ajudes etc. Un suggeriment per a la ubicació seria la Casa Artigues, de propietat municipal.
6.- El manteniment de l’ús de serveis públics, i increment en la mesura de lo possible: centres d’ensenyament, delegacions oficials, centres i oficines de serveis bàsics.
7.- Xàtiva és una ciutat trencada socialment i gran part d’aquesta fractura es concentra en el nucli antic (Plaça i carrer de Roca, carrer de les Santes, Vera). Per tant, apostem per una intervenció social planificada mitjançant un Pla d’Acció Social encaminat a la inclusió. A més, de reafermar-nos en fer del nucli antic un espai per garantir els drets sanitaris i educatius mantenint i millorant els mateixos.
8.- La redacció d’un Pla d’intervenció integral urgent en la Plaça del Mercat i voltants, en el que s’involucren les administracions, els propietaris, els veïns, els comerciants. Rehabilitació, ús residencial, aparcaments alternatius, modificació dels usos hostalers per fer-los compatibles amb la tranquil·litat dels residents.
9.- La realització de les gestions conduents a desbloquejar la rehabilitació de Santa Clara com a hotel de qualitat i renom que impulse la dinamització turística.
En Xàtiva a 14 de febrer de 2015
Signants del manifest
Estela Barberà Sanchis Augusto Jacinto Ballester Salvador
Ian BurrellJordi Estellés Carrasco
Roberto Franco EsteveMariano González Baldoví
Francisco González Fernández Pablo Martí Jordán
Antonio Martín Llinares Lluís Pellicer Cardona
Signantspelspartitspolítics i agrupacionselectorals