Aquest mes de març, entre festa i festa, el departament d’Urbanisme de l’Ajuntament de Xàtiva, coordinat per la nostra companya Cristina Suñer, ha donat molt de sí. És molt gratificant veure com allò que has posat al teu programa electoral va acomplint-se. Portàvem 20 anys a marxes forçades!
Nosaltres sempre hem estat en contra de la política urbanística i urbanitzadora de Xàtiva. Una política que des del primer moment que va entrar el PP es va basar en l’expansionisme poc reflexiu i, per suposat, gens sostenible. Però, com dèiem, al març hem rebut bones notícies.
Al ple d’aquest mes, s’ha aprovat per unanimitat (també del PP!) el declarar caducats dos projectes aberrants des del seu naixement. El PRI “Entre Muralles” i el PAI “Paperera Sant Jordi”. Aquests dos projectes es van desenvolupar en l’època de la bombolla immobiliària però cap dels dos va arribar a executar-se. Al plenari de març es va resoldre, per fi!, de manera definitiva aquests plans i, a més, es va acordar iniciar l’expedient per derogar el programa de manera que els terrenys tornen a la seua qualificació anterior. Què vol dir això? Que on deia: “senyors poden enrajolar-ho tot” Ara dirà “No poden fer edificis perquè no és urbanitzable”. Molt satisfets, doncs, per la gestió de la nostra companya Cristina Suñer qui, des d’un principi ha bregat per evitar aquests desficacis urbanístics.
Per als qui no s’enrecorden, el PAI Paperera Sant Jordi és el clar exemple del que no ha de fer mai un polític. El clar exemple de l’especulació pura i dura. El govern de Rus va projectar la construcció de 200 habitatges adossats, permetent a l’agent urbanitzador transformar sòl industrial a sòl urbà de baixa intensitat. L’anterior equip de govern va adjudicar a la societat Accord Business, propietat d’un exregidor del PP, el desenvolupament del PAI. Aquesta entitat va acabar amb una hipoteca de 10 milions d’euros sobre els terrenys, concedida per Caixa Catalunya, i finalment va anar a la fallida. Un cop obtinguda la hipoteca, no es va desenvolupar el projecte i els terrenys van ser finalment embargats.
Amb la caducitat d’aquests plans ja són 3 els PAIs que han iniciat el camí contrari al de l’especulació urbanística. Això vol dir, sostenibilitat i racionalitat en l’ordenació del territori. Fantàstic!
D’altra banda, març també ens ha portat un naixement, el del Pla Especial del Nucli Antic. Per fi s’ha obert el procediment per tindre un pla rector del centre històric. Sense dubte, un altre motiu d’alegria perquè això vol dir que serà l’Ajuntament de Xàtiva el que fixe el criteri d’execució de les obres en aquesta zona. Un altre punt per a la regidoria d’Urbanisme!
I per últim, arrapant ja abril, ens arriba la notícia que el convent de Santa Clara passa ja a ser definitivament del Banc Santander. I? Doncs que ara des d’Urbanisme ja poden demanar que arreglen elements estructurals per garantir la seua conservació i, estem segurs que Suñer gastarà aquesta bassa. Perquè, ja ho va dir, “anem a ser inflexibles en l’acompliment estricte de la disciplina urbanística”.
Potser, aquesta delegació és una de les més complexes d’entendre però és fonamental per articular la imatge de ciutat que volem deixar i per això estem satisfets del treball intens que s’hi està fent per revertir el que era un “cortijo”. Som conscients que queda feina per fer però confiem amb Cristina perquè #TéParaula.