Discurs de Cristina Suñer en l’Homenatge als Maulets (23/04/16)
Bon dia a totes i a tots.
Porte crec que pràcticament tota la meua vida instal.lada en la protesta i en la denúncia. Primer des de fora i després des de l’Ajuntament on, com bé sabeu, sobretot els meus actuals companys de govern, no ha sigut gens fàcil treballar.
Dic açò, perquè ara arriba un dia com hui, i tot allò que t’ha desesperat i desarmat d’esperança al llarg del camí s’oblida i tornes a estar plena de força i de raons per seguir endavant.
Per a nosaltres, la gent de Compromís que durant anys hem treballat amb altres col·lectius com Esquerra Unida o el PSPV per mantindre viu aquest homenatge, és una victòria de la societat el tornar a institucionalitzar aquest acte després de 20 anys relegats a l’ostracisme.
Però que ningú caiga en equívoc. Fer un homenatge als Maulets que defensaren Xàtiva de les tropes borbòniques no és ni catalanista, ni de rojos, ni de romàntics. És un exercici reivindicatiu que pretèn recordar-li a aquells que contínuament ens volen fer oblidar que ací hi ha un poble unit que no s’avergonyeix ni del seu passat ni de la seua llengua.
Som un país que porta més de 300 anys patint una agressió silenciosa i constant. Ens han inflamat el cor i ens han socarrat l’ànima i això encara ens ha encoratjat més per seguir endavant. Però, companys i companyes, per seguir endavant cal girar de quan en quan la vista i no perdre el camí que s’ha seguit. Cal saber d’on venim per reivindicar allò que és nostre: la terra, la llengua, la cultura, la manera de governar-nos.
Dic la manera de governar-nos perquè ara tampoc ens deixen desenvolupar el nostre dret civil. El que es coneix com a dret foral valencià. No volen que tinguem un règim econòmic matrimonial millor que Espanya; ni que treballem sobre la custòdia compartida o que regulem de manera diferent les unions de fet.
Però, mireu, ací ens paríren i ací estem, treballant i commemorant no una derrota, com alguns volen fer creure, sinó un temps i un país que cal reivindicar en molts aspectes. Tant em fa si n’eren molts o pocs els Maulets que defensaren Xàtiva fins la mort. Ells, com nosaltres, no es van corrompre. Ells com nosaltres van resistir i ara, nosaltres per ells hem de seguir avançant!
Gràcies.