Article publicat a Levante – EMV el dia 8 de juliol de 2014
I au? “Que el candidat mes votat siga l’Alcalde“.
Un dia es desperta Rajoy, li passen una enquesta sobre l’expectativa de vot, li entra una esgarrifança i…. pam!!!; doncs que siga alcalde el candidat més votat. Automàticament es posa en marxa tota la comparsa política i mediàtica. La premsa diària, tota agosarada comença a fer elucubracions afirmant que amb aquesta formula el 78% de les alcaldies del País Valencià serien del PP.
L’Esperanza conservadora diu que no es lògic que governe la coalició de perdedors. Atenció! coalició de perdedors. Que pot representar la majoria social, i que de fet, moltes vegades ho és. Uns altres diuen que si el millor es anar a dos voltes…. bla, bla, bla… tota una sèrie de bajanades per no soltar el mànec de la paella.
Açò que pareix tan simple, te moltes implicacions en el funcionament dels Ajuntaments que no han estat avaluades per analistes, polítics i comparses varies del rebombori polític del País Valencià i d’Espanya.
La justificació a tan innovadora proposta. La regeneració democràtica.
El símil de les “regles del joc” és el que més s’està utilitzant, no és molt adient, ja que, al menys per a mi la política, no és, ni de prop, cap joc. Jo he utilitzat el del mànec de la paella que em pareix més adequat. Tant se val, si és l’un com l’altre, la justificació que s’ha argumentat ha estat la regeneració democràtica. No deixa de ser curiós que els que ara tenen tant d’interès en regenerar la vida pública son els que han provocat la degeneració de la mateixa.
Aquells que portem molts anys generant actituds democràtiques, amb la nostra actitud, dia rere dia, els que hem patit minut a minut el procés de degeneració democràtica pensem que hi ha d’altres prioritats per impulsar la, tant esmentada, regeneració democràtica: establir un sistema electoral mes representatiu, proporcional i democràtic, en el qual la representativitat estiga en la mateixa proporció que el número de vots. Recorde ara la iniciativa que batejarem com referèndum Baldoví en la que proposàvem la implantació del sistema Hare que obeeix a una representació proporcional en compte de l’actual llei d’Hont que dona als partits mes votats una sobre representació que no els pertoca. Una altra prioritat per a la regeneració democràtica dels Ajuntaments seria no privar al ple municipal, on estem tots els representants, d’aquelles competències que li furta la comissió de govern on el partit que dominant pren decisions de moltíssima importància sense la participació de la resta de partits representats en l’Ajuntament. També seria important per a la regeneració democràtica que els Ajuntaments no donaren cobertura a funcionaris i polítics sotmesos a processos judicials per corrupteles instruint expedients informatius i sancionadors a la mínima sospita de comissió d’il·legalitats en compte d’esperar anys i anys a vore el pronunciament de la justícia.
Però la cosa no s’acaba ací. La proposta de Rajoy es queda així: el candidat mes votat que siga alcalde, o va mes enllà?
Si es així de simple, jo entenc que el candidat mes votat seria alcalde, però per quan de temps? per que si el funcionament dels Ajuntaments continua com fins ara, la duració d’eixe 78% d’alcaldies que alguns s’han atrevit a albirar podria ser ben curta. Tingam el compte que molts d’eixos alcaldes beneficiaris d’aquesta mesura haurien de prendre acords. Acords relatius, entre d’altres coses a: retribucions, assignacions i despeses varies amb càrrec a l’erari municipal, aprovació de pressupostos, nomenaments, etc, etc, etc. També se’ls donaria totes eixes prerrogatives, les d’acordar unipersonalment tots els afers del funcionament municipal? Si no és així, calculen vostès el temps que pot romandre un alcalde mes votat front a la majoria democràtica eixida de les urnes.
Per altra banda, si la meravellosa proposta del Sr. Rajoy comporta totes eixes prerrogatives per al funcionament unipersonal del Ajuntaments, doncs, allò de democràtics caldria llevar-ho de darrere del vocable Ajuntaments.
Al final d’aquestes reflexions, resulta que allò de regeneració democràtica no deixa de ser una expressió feta, els de sempre continuen esforçant-se per continuar degenerant el sistema democràtic, i l’únic que ens dona a entendre el sr. Rajoy és que fa molt de temps, que ni ell ni els del seu equip de joc tenen els peus en terra.
Cristina Sunyer Tormo. Regidora de Compromís a l’Ajuntament de Xàtiva.
Responsable d’Iniciatives Legislatives de l’Executiva Nacional del Bloc Nacionalista Valencià.