Ja en els anys 50 molts empresaris de distintes ciutats americanes van unir els seus esforços per a combatre el fenomen de la descentralització urbana. L’expansió de zones comercials perifèriques de grans superfícies provocava que el menut comerç, serveis, així com els mateixos consumidors abandonaren els centres de les ciutats en favor de la perifèria urbana. Naixen els Business Improvements Districts BIDs que traduït al valencià significa Àrees de millora empresarial, l’objectiu era plantar cara al model que s’havia imposat basat en una ciutat difusa (ciutat aclaparada per multitud de “macros” de comerç, oci i negoci dispersos on el centre es limita a les funcions de ciutat dormitori) per recuperar les bondats de les ciutats compactes (ciutats acollidores que s’adapten per a donar cabuda a totes les activitats que requereixen els seus habitants) i mantenir així, les trames urbanes tradicionals habitades amb les seues dotacions de serveis i comerç tradicional.
Aquest model que va veure la llum per primera vegada a Nova Orleans EE.UU en 1975, és va expandir ràpidament a Nova York, Los Angeles i seguidament a Toronto (Canada) durant els anys 80, i posteriorment també ha trobat molt bona acollida al continent europeu; Regne Unit, Alemanya, França i a l’Estat Espanyol mes coneguts com a Centres Comercials Urbans. A Europa aquest model ha trobat uns espais especialment adequats en els nuclis antics de moltes ciutats.
Justament, aquest model de botigues i botiguers, de forns, cases de menjars, mercats ambulants i per gros, fira, l’hospital vell i l’ambulatori … amb tradició i prestigi, amb carrers en plena ebullició de gent de Xàtiva i dels voltants que ens visitava diàriament per abastir-se i proveir-se de tota mena de productes i serveis, que abastava des dels productes mes bàsics fins als mes luxosos, aquest model és el que teníem a Xàtiva i s’ha deixat de la mà fins a convertir-se en un ximple testimoni del que era. Tots els botiguers, els propietaris dels immobles comercials, els treballadors que encara perduren en el sector pateixen de valent els efectes d’aquesta decadència, de la manca d’iniciatives i l’aplicació d’unes polítiques que no els donen unes mínimes expectatives de futur per continuar l’esforç que durant molts anys ha sustentat els negocis familiars del que ha estat tradicionalment el principal actiu econòmic de Xàtiva, el comerç.
Contràriament, a Xàtiva s’ha treballat amb esforç per crear la ciutat difusa, s’ha afavorit la perifèria en detriment de la centralitat. S’ha fet un urbanisme exacerbat amb objectius economicistes i quantitatius, s’han fet grans negocis, sense tindre la mínima previsió dels efectes que anaven a provocar sobre les bases socials i econòmiques de la ciutat. Aquestes polítiques han induït el despoblament del nucli antic en benefici de les noves zones residencials millor dotades de serveis públics. Per altra banda la proliferació de grans superfícies en les zones perifèriques accessibles des de les vies perimetrals i amb bones dotacions d’estacionament per als vehicles privats, juntament amb la infra-dotació d’aquestos recursos en el nucli urbà i la inexistent política de mobilitat urbana ha comportat el tancament de gran quantitat de menuts comerços al llarg i ample de tota la ciutat.
S’ha errat molt i durant molt de temps i resultarà complicat revertir les tendències. Ens cal explotar la nostra diferència, la tradició prestadora de serveis que encara posseïm, i aprofitar les noves oportunitats de negoci que ens brinden aquestos temps, el turisme. Tindrem que observar amb mes atenció algunes experiències que s’han desenvolupat en el nostre entorn mes pròxim tant en matèria comercial com turística i ser capaços de definir el nostre propi model de ciutat. Una ciutat amb unes potencialitats suficients per a sostindre unes qualitats de serveis públics homogenis en tots els indrets que permeten una bona qualitat de vida per als habitants i unes bones aptituds per al desenvolupament de l’activitat econòmica.
Estem, sense cap mena de dubte, front a un repte de primera magnitud, que requereix la coordinació de manera transversal de una gran part de la competència municipal, on han de confluir diverses disciplines entre les que cal destacar la promoció econòmica i l’urbanisme. Cal una acció política decidida en favor de les activitats econòmiques que es desenvolupen en la nostra trama urbana central, cap aquelles que son compatibles amb la vida dels que hi habitem, que no son altres que les que vinc esmentant tot el temps, el comerç, els serveis i ara també el turisme. Tenim un gran dèficit en aspectes relacionats amb la mobilitat, estacionaments, transport públic i dificultat per la mobilitat a peu i en bici. Cal adaptar els carrers a les activitats que volem potenciar, adequar el mobiliari urbà, enllumenat públic i serveis tecnològics. Cal assessorament als emprenedors sobre ubicació estratègica de negocis i tots aquells aspectes que ajuden a garantir les viabilitats empresarials. Cal que els locals comercials tinguen unes condicions mínimes per dedicar-los a les activitats, i que els propietaris puguen llogar-los mes fàcilment rendibilitzant les seues inversions i reduint la necessitat inversora dels emprenedors. Cal que l’Ajuntament coordine i afavorisca totes aquestes dinàmiques. Cal un tracte excel·lent amb els visitants, posar les coses fàcils als que necessiten vindre a Xàtiva.
Tal vegada, d’aquesta manera, en un futur no molt llunya puga’m gaudir d’un entorn urbà mes ben adaptat a les expectatives una gran part de les xativines i xativins. Un habitat urbà on poder viure, treballar i gaudir.
Cristina Suñer, Portaveu de Compromís Xàtiva