Article de Vicent Bella i Soler, militant de COMPROMÍS Xàtiva
Publicat a l’Informador el 4 de gener de 2014
Xàtiva i la ciutat de València des de sempre han tingut moltes coses en comú: són ciutats referents en la cultura del País Valencià, foren les ciutats més importants de l’antic Regne de València, ciutats valencianoparlants governades pel mateix pensar polític; però, ara més que mai, ambdues ciutats tenen una altra similitud, una Gran Ciutat que se’ls cau a trossos.
Al País Valencià des de fa cosa d’anys és ben sabut que les grans construccions, al igual que els grans esdeveniments, són deficitàries, fetes amb materials de baixa qualitat i mal acabats. A les empreses constructores se’ls “infot” com queden els acabats al igual que a molts governs, i el passotisme –per part d’ells- augmenta de manera gradual per reparar desperfectes.
Fa unes setmanes fou notícia els desperfectes que hi havia al Palau Reina Sofia de la Ciutat de les Arts i les Ciències de València; el grup Compromís va donar a conèixer que el trencadís de la gran clòtxina estava caient -se a trossets. És normal que un edifici de 90.000.000 d’euros estiga fent-se malbé en tant poc temps? És raonable que coste 4.000.000 d’euros a l’any el manteniment de l’ esmentada Ciutat de les Arts? També hem vist com apareixien clivells a l’Autovia A3 en sentit València a l’altura del gegantesc viaducte de Contreras. Una peça de la gelosia metàl·lica sembla ser la responsable d’aquest desperfecte.
Malauradament des de tots els llocs als valencians ens saquegen, i a la ciutat presumptament ho han fet amb més art. A Xàtiva també fou notícia, a la Ràdio i a l’Assemblea de Compromís, que la ciutat de l’Esport presentava mal acabats i desperfectes a les seues instal·lacions especialment a la zona del gimnàs i vestuaris.
Una Ciutat de l’Esport que a penes té dos anys, i com la majoria de les infraestructures que es fan tenen deficiències i sobrecostos.
Una Ciutat de l’Esport que des del principi enganya subtilment als ciutadans: ens digueren que tenia 137.000m2 de superfície, que disposava de les millors instal·lacions, que seria eficient energèticament i que estava dedicada a totes les disciplines esportives, i tot això sabem que no és de tot cert!
Per una banda sabem que estalviar un 20% de l’energia com va anunciar Vicente Parra, no és ser energèticament rentable ni eficient.
A més a més, el Regidor d’Esports Jorge Herrero va reconèixer comprar una graderia per disputar un campionat Júnior d’Espanya. Així doncs no es pot presumir ni xafardejar de tindre les millors instal·lacions a nivell nacional, perquè sabem que l’equipament esportiu és deficient i hi ha esports que no s’hi poden practicar. Per exemple, els jugadors de bàsquet es queixen per la grandària de les cistelles i per tant prefereixen anar a Benigànim a jugar perquè tenen millor equipament.
Per una altra els que practiquen algun esport minoritari com és l’squash no tenen cap pista, al igual que els de natació o hoquei . És per això que els esportistes d’aquestes modalitats han de desplaçar-se a altres llocs com Alzira o Ontinyent. Mentre uns no poden practicar el seu esport perquè no ha tingut cabuda a la Ciutat de l’Esport i han de desplaçar-se a altres llocs, altres tenen la sort i el privilegi de tindre vàries pistes –algunes d’elles cobertes- i el luxe de no fer cua per practicar-lo.
Més de trenta deficiències presentava la Ciutat de l’Esport un any després d’inaugurar-se que de segur actualment en podrien ser més. Ens digueren que tindríem una “completíssima sala de fitness i musculació de 550 m2“ i me’n ric, per la grandària i per lo de completíssima. I ací trobe una altra similitud entre les ciutats: edificis de grans espais però amb poc contingut.
La sala de fitness de completíssima “Rien de rien” com deia Edith Piaf; el material és deficient i de mala qualitat: banquets trencats, no hi ha per fer Press de banca guiat, peces repelades,…El sòl del gimnàs no és esmorteïdor de colps i per tant a molts llocs degut al mal ús i a la pèssima qualitat ja ha bufat i presenta greus forats, entre d’altres desperfectes. A qui se li acut fer un gimnàs on es mouen peces de gran pes i no projectar un sòl adient? I l’accés als vestuaris? lamentable!
Des del grup Compromís Xàtiva s’han demanat responsabilitats i revisions dels plecs de condicions de les obres per veure quines són les condicions que s’estipulen als contractes d’obres. Que tinguen en compte els avals dipositats i presentats a l’inici de les actuacions urbanístiques a l’adjudicació de les contractes. Tanmateix, l’Ajuntament de Xàtiva deuria de demanar la reparació immediata de tots els desperfectes que hi ha presents.
Per a acabar, una altra cosa en comú que tenen les dues ciutats: quan s’inauguren grans edificis hi ha sempre una assistència massiva segons els mitjans de comunicació, i em qüestione, serà pel bon temps o pels refrigeris que ofereixen? A Xàtiva fou una truita gegant acompanyada de fortes ràfegues de vent.