En octubre de 2012 vam presentar des de Compromís una proposta en el ple de l’Ajuntament de Xàtiva per tal que s’incrementara i s’assegurara l’ús del valencià en l’Ajuntament. Aquesta proposta va ser rebutjada pel PP, que va argumentar que ells ja feien molt. Segons ells, defenen sempre la nostra llengua i les nostres ‘senyes d’identitat’, quan la realitat és que el seu únic objectiu és guanyar eleccions per a continuar aprofitant-se del poder, com han fet fins ara, i han utilitzat, utilitzen i utilitzaran la llengua i les nostres ‘senyes d’identitat’ com a arma electoral.
Recentment, un informe fet per Clara Miralles, una estudiant de física de la Universitat de València, concloïa que el percentatge de valencianoparlants en 2050 serà inferior al 10% si es continua amb les actuals polítiques lingüístiques que es practiquen (o no es practiquen) des dels governs de l’Estat i de la Generalitat per part del PP. L’informe està fet seguint diferents mètodes estadístics fonamentats que arriben a conclusions semblants. Són dades fredes i colpidores, almenys per als que estimem la llengua que parlem, la llengua que ens van ensenyar les nostres mares i pares o la llengua que considerem que és una de les senyes d’identitat importants del nostre poble, i no és precís que coincidisquen les tres condicions per a estimar-la, amb una és prou.
A mi se m’ocorre un paral·lelisme que per als qui estem en Compromís també resulta d’importància: el canvi climàtic. Les últimes dades conclouen que si no es fa res les conseqüències seran catastròfiques en uns anys per al clima, i com a conseqüència, per a l’economia i la nostra manera de viure. Es tracta de responsabilitat amb les generacions venidores. Qui estima el seu País i la seua llengua, està obligat per coherència a fer el possible per a que sobrevisca. Qui estima el seu planeta està obligat a fer el possible per a que no es produïsca la catàstrofe, pel bé dels seus fills i els qui l’han d’ocupar d’ací uns anys.
I no es tracta de respecte a la llibertat. Una empresa pot tindre el dret d’emetre CO2 per a funcionar, però la població mundial té el dret de tindre un planeta on viure. Una persona pot tindre el dret d’utilitzar la llengua que vulga, però els valencianoparlants tenim el dret de poder viure en valencià, poder expressar-nos així en tots els llocs, tindre mitjans de comunicació en la nostra llengua, veure com s’utilitza en les institucions.
El que jo dubte és si els qui ens governen estimen la nostra llengua, la que és pròpia de la nostra terra, segons recull l’estatut d’autonomia que ells van aprovar. I ho dic des de Xàtiva i en la data en la que recordem la nostra creació com a poble fa 776 anys.
Joanjo Garcia Terol, regidor de Compromís Xàtiva