Article de Cristina Suñer publicat en Levante-EMV el 14-08-13
Els plenaris a l’Ajuntament de Xàtiva son tensos. La manca d’arguments del govern i les expectatives de futur negatives que les enquestes albiren al PP, juntament amb l’acumulació d’experiència que hem assolit en l’oposició genera debats intensos i acalorats que solen acabar amb la cançoneta de l’Alcalde que diu amb tarannà imperatiu “A votar!”
El problema es genera quan aquell que ha de donar llum dóna fum, i és el propi director del Ple el que genera les situacions de més violència dialèctica, amb intervencions que sense res a veure amb l’ordre del dia exalten interlocutors i assistents, arrodonint les situacions generades amb un continu abús d’autoritat en negar la replica als al·ludits en un mal entès exercici de la seua funció de moderació del Ple.
El passat plenari, la cosa va anar una mica mes enllà, i la violència del plenari va ser deliberadament planificada, premeditada i executada, de tal manera que el plenari municipal poc a poc va esdevindre un espectacle en el qual, com si d’un circ es tractés alguns dels assistents proferien al líder municipal crits de complaença i aplaudiments, alhora que increpaven membres de l’oposició.
L’ambient del ple ja era enrarit quan va començar amb una retirada de punts de l’ordre del dia, feta uns minuts abans del inici de la sessió, el públic que omplia la sala de sessions del ple, de gom a gom no era usual. Tot estava preparat, l’escenografia apunt i una “clac” assessorada i preparada.
Punt rere punt, els ànims anaven escalfant-se, i els aplaudiments i crits, per part del públic no trobaven cap limitació per part de la Presidència. Les persones que coneixen el funcionament de les institucions públiques, en aquells actes que es celebren en règim d’audiència pública, saben que, està limitat el dret a expressar mostres de conformitat o disconformitat amb els assumptes que és deliberen i el públic, com no pot ser d’altra manera, ha de romandre en silenci i sense interrompre la sessió. Potser el públic no ho sabera, però es feina de l’alcalde, com he dit abans, i era la seua obligació parar aquell aldarull. Podríem pensar, que, possiblement l’Alcalde no sabia exactament quina es el seua funció, però no es el cas, doncs ha hagut ocasions que ha indicat convenientment a determinats regidores i regidors de l’oposició que si no cessaven en la seua actitud de deixar l’ús de la paraula serien convenientment expulsats del Ple.
La complaença de l’Alcalde amb la situació, observar el seu somriure i la seua inacció davant un assistent que increpava ja en l’estrada dels regidors un de nosaltres, mostra la seua complicitat amb “les algarades” i la seua ineptitud com alcalde – President de la Corporació.
Lamentable l’espectacle, lamentables els crits, lamentable l’alteració del públic, i el que és pitjor tot formava part d’una estratègia, el fi de la qual desconeixem. Lamentable i trist, es va traspassar un llindar, el de la dignitat del ple, i pitjor el de la dignitat de la ciutat.
A les formes va ajudar el fons, ja no solament com tantes altres vegades els insults anaven adreçats als regidors i regidores de l’oposició, un límit més dels molts que és van transgredir el passat divendres, els insults van ser cap a la ciutat, abans de mi Xàtiva era un “poble de mala mort”—, la indignació de la resta de regidors, els de l’oposició, era més gran si cap, les rialles del seu públic lamentables. Xàtiva existia abans de Rus i continuarà existint, malgrat el seu intent d’identificar-se amb ella.
El més trist és que alguna cosa va trencar-se del tot el passat divendres, el respecte, l’educació, l’estima a la ciutat, un alcalde que cridava i es reia i animava a l’algarada. En l’últim plenari es va incitar a la violència, la va incitar l’alcalde, la va permetre, d’una manera orquestrada, i des del meu punt de vista ha incitat a la violència també a la ciutadania, a la que va permetre un comportament completament rebutjable.
Cristina Suñer, Portaveu de Compromís Xàtiva