En aquestes dates recordem el 77é aniversari del bombardeig de l’estació. Una vegada més, tal i com va passar al 1707, Xàtiva es convertia en víctima col·lateral d’una guerra que no havia buscat. Aquell acte de crueltat va ser silenciat pel règim, i així hauria continuat de no ser pel Consell de la Joventut de Xàtiva, que des de finals dels 90 organitza un homenatge a les víctimes. No obstant, esta serà la primera vegada que l’homenatge compte amb el suport de l’Ajuntament de la ciutat, cosa que mai hi havia ocorregut amb els anteriors governs.

Per això, des de Joves amb Compromís–Xàtiva volem agrair la seua sensibilitat al nou equip de govern, el mateix equip de govern que al seu primer plenari va retirar el títol d’Alcalde Honorífic de Xàtiva al dictador Francisco Franco, responsable en última instància del bombardeig de l’estació.

77 anys després d’aquella massacre, des de Joves amb Compromís-Xàtiva ens volem sumar en eixe homenatge a totes aquelles persones que van perdre la vida, ja sigueren soldats republicans que venien del front o civils xativins i xativines innocents.

Per això també hem demanat com a col·lectiu que a l’acte commemoratiu estiga present la bandera de la nostra ciutat, en lloc d’estar únicament la bandera republicana, en representació d’eixos veïns i veïnes innocents que van ser víctimes de la barbàrie.

Tot i això, encara queda molt per fer. Per això demanem a l’estat espanyol una Llei de Memòria Històrica que dignifique a les víctimes d’eixa guerra, foren del bàndol que foren.

Hui recordem eixe 12 de febrer del 1939, on a les 11:30 del matí cinc avions  italians provinents de la base de Mallorca deixaren caure sobre l’estació de trens de Xàtiva una vintena de bombes de 250kg cadascuna. Al mateix temps, dos trens estaven estacionats en l’estació: un era un tren-hospital utilitzat pel bàndol republicà i l’altre era un tren provinent de La Manxa que transportava al 149 batalló de la 49 Brigada Mixta del Exèrcit Republicà, que estava en retirada.

El bombardeig no va ser excessivament llarg, ni la quantitat de bombes fou molt alta. No obstant, va ser molt més del que una ciutat com Xàtiva podia suportar. En l’acte van morir 109 persones, entre elles tres xiquets. Dies després, el nombre de víctimes ja havia augmentat fins a 144 morts, sense comptar persones ferides, mutilades i òrfenes.

Lluitem i lluitarem per a que aquestos fets mai caiguen en l’oblit, perquè el record és la millor ferramenta que tenim per a evitar que eixos episodis es tornen a repetir.

Joves amb Compromís